01 Reflexió personal
He de reconèixer que veure els vídeos sobre els tòpics que la gent té dels mestres en clau d'humor ha estat molt divertit.
Els vídeos que m'han resultat més graciosos han estat els dos primers, on es tracten tòpics de l'educació com que totes les escoles són iguals, que totes les mestres són iguals, que totes les mestres utilitzen sempre les mateixes frases per renyar els seus alumnes, etc.
A més d'això, en aquests dos vídeos es tracta el concepte d'avaluar els infants simplement amb proves escrites que només fan èmfasi en la reproducció de certs continguts memoritzats. Això ens ha de fer reflexionar, ja que és molt trist que amb totes les eines i coneixements que tenim el dia d'avui, alguns mestres continuïn avaluant als seus infants com es feia cinquanta anys enrere.
L'humor és una eina que va més enllà del riure pel riure, també serveix per fer crítica. Per tant, si hi ha un monòleg en el qual es tracten tòpics sobre els mestres i la gent riu, potser és un indicador que aquests tòpics són més reals del que en pensem i potser hauríem de fer un pensament per intentar acabar amb aquests tòpics.
També es fa broma sobre els beneficis que té acomplir activitat física, fent entendre que executar activitat física no té beneficis. Realitzar humor amb això no és dolent, ja que segons el meu punt de vista l'humor no ha de tenir límits. El que sí que és important és entendre-ho com a humor i no com a informació real. És a dir que el perill real és creure que no passa res per portar una vida sedentària.
Personalment, el vídeo que més interessant m'ha semblat ha estat la reflexió que fa el José Antonio Fernández Bravo. Aquest, tot i que també utilitza la clau d'humor, fa una mirada d'introspecció dels mestres per preguntar-se si ho estem fent correctament i a més reflexiona sobre com els docents hauríem de ficar-nos en la manera de pensar dels infants per poder entendre'ls millor, i d'aquesta manera, aconseguir que aprenguin més i amb més qualitat. També reflexiona sobre el fet que no només els infants aprenen dels mestres sinó que els mestres també ens emportem un gran aprenentatge dels nens i nenes amb els que treballem.
Els vídeos que m'han resultat més graciosos han estat els dos primers, on es tracten tòpics de l'educació com que totes les escoles són iguals, que totes les mestres són iguals, que totes les mestres utilitzen sempre les mateixes frases per renyar els seus alumnes, etc.
A més d'això, en aquests dos vídeos es tracta el concepte d'avaluar els infants simplement amb proves escrites que només fan èmfasi en la reproducció de certs continguts memoritzats. Això ens ha de fer reflexionar, ja que és molt trist que amb totes les eines i coneixements que tenim el dia d'avui, alguns mestres continuïn avaluant als seus infants com es feia cinquanta anys enrere.
L'humor és una eina que va més enllà del riure pel riure, també serveix per fer crítica. Per tant, si hi ha un monòleg en el qual es tracten tòpics sobre els mestres i la gent riu, potser és un indicador que aquests tòpics són més reals del que en pensem i potser hauríem de fer un pensament per intentar acabar amb aquests tòpics.
També es fa broma sobre els beneficis que té acomplir activitat física, fent entendre que executar activitat física no té beneficis. Realitzar humor amb això no és dolent, ja que segons el meu punt de vista l'humor no ha de tenir límits. El que sí que és important és entendre-ho com a humor i no com a informació real. És a dir que el perill real és creure que no passa res per portar una vida sedentària.
Personalment, el vídeo que més interessant m'ha semblat ha estat la reflexió que fa el José Antonio Fernández Bravo. Aquest, tot i que també utilitza la clau d'humor, fa una mirada d'introspecció dels mestres per preguntar-se si ho estem fent correctament i a més reflexiona sobre com els docents hauríem de ficar-nos en la manera de pensar dels infants per poder entendre'ls millor, i d'aquesta manera, aconseguir que aprenguin més i amb més qualitat. També reflexiona sobre el fet que no només els infants aprenen dels mestres sinó que els mestres també ens emportem un gran aprenentatge dels nens i nenes amb els que treballem.
Comentarios
Publicar un comentario